El poble

Gaudeix de l ‘encant d’una estada en una fortalesa medieval !!!

Conjunt monumental declarat bé cultural d’interès nacional

DESCRIPCIÓ

Montfalcó, envoltat de muralles mil·lenàries constitueix un extraordinari exemple de la vila closa medieval en el nostre país.

Montfalcó Murallat és una fortalesa medieval encimbellada dalt d’un turó, que domina la confluència de la riera de Vergós amb el Sió.

Per l’escriptor lleidatà Vidal Vidal
(Les rutes de Ponent),” és sens dubte, una de les localitats més peculiars, no ja de la Segarra, sinó de tot Catalunya. Un caramel per al paladar artístic dels viatgers”.

Es tracta d’una singular vila closa, una quinzena de cases adossades a la muralla perimetral, amb un sol accés, una doble porta d’arcs adovellats en sentit perpendicular per reforçar la defensa de l’emplaçament, que dona a la plaça central que devia ser antigament el pati d’armes.

Tot recorrent el carrer que voreja la muralla, se’ns mostra una part porxada de gran interès arquitectònic, un forn comunitari, la cisterna que recollia l’aigua pluvial i els cups del vi. Per fora, resseguint el vell camí que envolta la fortificació hom descobreix la sorprenent alçària de les muralles i la no menys fascinant tècnica constructora dels avantpassats.

L’encant i misteri de Montfalcó, submergeix el seu visitant en el temps, i la reminiscència medieval el transporta a l’època dels senyors feudals, cavallers i donzelles …

HISTÒRIA

 

Deu segles d’història, tot un viatge en el temps.

L’origen del lloc és el castell de Montfalcó sorgit arran de la repoblació d’una estreta franja de territori, a la marca fronterera amb els sarraïns, la Marca de la Segarra. El territori va ser repoblat pel comte de Berga, Bernat I entre els anys 1035-1049, i va esdevenir l’extrem més meridional del comtat de Berga, entre els comtats d’ Osona i de l’Urgell. La primera notícia que es coneix de Montfalcó és de l’any 1043 quan es cita el “termine Monte Falconi “en un document de cessió de terres realitzada pel comte Guillem de Cerdanya per repoblar el Puig de les Oluges al comtat de Berga.

Durant els segles posteriors, el castell de Montfalcó va ser infeudat a diversos nobles, entre els quals, Ramon Miró, Dalmau Bernat i Guillem de Berguedà. Al final del segle XII trobem com a senyor del castell a Ramon de Cervera, qui va fer testament en favor de la seva filla Marquesa, casada amb Guillem de la Guàrdia. El 1234, aquest va deixar totes les seves possessions a Isabel de Torroja, neboda seva, casada amb Ramon Folc VIII de Cardona. A partir d’aquesta data i fins al segle XIX el lloc de Montfalcó va ser possessió de la família ducal dels Cardona. És per aquest motiu que des d’aleshores, Montfalcó Murallat s’anomena també Montfalcó del Duc.

Amb la desaparició dels límits comtals al segle XII, i la divisió en noves demarcacions administratives, el lloc de Montfalcó va quedar dins de la vegueria de la Segarra. Amb el Decret de Nova Planta, va passar a formar part del Corregiment de Cervera i de la batllia de Torà.

El clos murallat de Montfalcó va esdevenir escenari de diverses conteses bèl•liques. Durant la guerra civil catalana (1462-1472) s’hi van aplegar forces a favor del rei Joan II, i en la guerra dels Segadors ( 1640-1652 ) va ser aprofitat com a lloc de refugi de les forces catalanes i franceses.

LLEGENDA

Un secret ben guardat i una mina per descobrir.

Relata Joan Bellmunt i Figueras en el llibre “Fets, costums i llegendes”:

Que una vegada Montfalcó es veia assotat pels estralls de la guerra i que la seva gent lluitava amb el coratge de què era capaç per a defensar el seu poble. Tant coratge hi posaven que els assaltants van haver de renunciar moltes vegades a prendre el cim de les muralles de Montfalcó. Talment com si fos un au volant, semblava que era del tot impossible assolir-lo.

Cansats de perdre gent i de tenir baixes constants a cada intent de l’assalt, van decidir posar setge al poble, per tal de fer-los capitular de fam i de set.

Prou que creien que aviat cauria la població, ja que no semblava que tinguessin massa provisions per aguantar. Per això, i després d’un temps que els va semblar interminable, decidiren plantejar la rendició als defensors de Montfalcó, i en un gest de burla van llençar a l’interior, per sobre de les muralles, un missatge incitant-los a rendir-se, que anava lligat a … una barra de pa! Creien que en veure el pa s’adonarien que no podien aguantar més, que mentre ells patien gana els de fora anaven sobrats de menjar.

La seva sorpresa, però, fou molt gran quan van veure que des de dins rebutjaven la rendició tot tirant fora un altre missatge lligat a … un peix fresc!

En veure el peix, van comprendre que no farien rendir-se de fam i set els de Montfalcó. Com sigui que tampoc podien infiltrar-se a través de les muralles, van aixecar, a la fi, el setge i abandonaren ell lloc abatuts.”

Segons la llegenda, posteriorment s’esbrinà que hi havia una mina que anava de les Oluges a Montfalcó, per la qual entraven els aliments cada dia.

Conten els vells que deia la llegenda que la mina tenia un dimensions tan grans, que s’hi podia passa muntat a cavall

Ceferí Rocafort se’n feia ressò donant aquest fet per segur. Nosaltres també.ll

Translate »